Els centres educatius oberts són una oportunitat per crear vincles profunds

Els centres educatius han obert de nou les seves portes aquest 11 de gener. Durant el primer trimestre del curs, des de l’escola bressol a la universitat, han demostrat que poden ésser i són entorns segurs, i de vital importància pels infants i joves, i també una necessitat a nivell de comunitat. Anar a escola és una de les qüestions més apreciades per part de la comunitat i sobretot per part dels mateixos protagonistes. Aquest espai d’aprenentatge, encara que hagi incorporat mesures que limiten la proximitat entre persones, permet la trobada i la socialització presencial, la interlocució directa i present i la creació de vincles.

Aquesta presencialitat ha estat total a l’escola bressol i s’ha mantingut de manera explícita en tota l’etapa obligatòria. Cicles formatius, batxillerat i universitat han reduït l’assistència a les aules i han optat per incorporar la formació en línia a mesura que augmentava l’edat de l’alumnat. Podem dir que tracta d’una mesura preventiva que possiblement s’allargarà durant tot el curs però que esperem que no hagi vingut per quedar-se.

El Manifest conjunt en relació amb l’Obertura dels Centres Educatius, signat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el col·lectiu Tornem a les escoles, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, la Fundació Bofill i un nombre important de docents i famílies, reivindica l’educació als centres educatius per garantir la igualtat d’oportunitats, superar l’escletxa digital, gaudir d’un entorn educatiu ric i de qualitat i d’una educació més humana.

També caldria fer atenció a la necessitat de tornar a les aules com a espai de creació de vincles, una funció no s’hauria de considerar fonamental només pels més petits sinó que esdevé de vital importància pels joves, que de forma gradual però constant “van trasplantant el món fora de línia pel món en línia”. D’això ja ens alertava Zygmunt Bauman, en la seva participació l’any 2008 als Debats d’Educació:

“El món en línia aconsegueix que la infinita multiplicació de contactes imaginables siguin plausibles i factibles. I ho fa afeblint els lligams, en un marcada contraposició amb el seu equivalent fora de línia, que, com se sap, s’orienta cap a l’esforç continuat per enfortir els lligams limitant enormement el nombre de contactes però aprofundint-hi.”

El món en línia permet a la “generació electrònica” donar una forma nova a la seva identitat sempre que ho desitgin, crear una xarxa de relacions que pot ésser tan enorme com superficial. Diu Bauman referint-se al món en línia, la nova ubicació on cada vegada passen més temps els joves:

(...) Conceptes com ara “contactes”, “cites”, “trobada”, “comunicació”, “comunitat” o “amistat” (tots referits a relacions interpersonals i a vincles socials) són els que més hi destaquen. Un dels efectes més importants de la nova ubicació dels referents és la percepció dels vincles i dels compromisos socials actuals com a instantànies fugisseres en aquest procés continu de renegociació, en lloc de considerar-se estats constants destinats a perdurar indefinidament.

Per això, les escoles, els instituts i també les universitat són espais que es necessiten oberts perquè són entorns privilegiats on les relacions interpersonals són inevitables. Són llocs de trobada i interacció, oportunitats per a fer més humanes les relacions -entre l’alumnat, entre professorat i alumnat, amb les famílies...- i per dedicar temps suficient per construir vincles profunds.

Consulteu la presentació de Zygmunt Bauman als Debats d’Educació: L’educació en un món de diàspores.

Imatge d'arxiu d'un grup de nens a punt d'entrar a classe. EFE.