"El gomet"", un relat curt de Mireia Marés"

28/01/2022

El gomet

A l'escola treballen el temps. Tenen gomets amb forma de sol, núvols i botes d'aigua a P3 i mapes meteorològics a sisè.

A l'Arnau els gomets li encanten i, quan pot, es cola a les aules dels grans i els enganxa en els mapes.

-En deu minuts hem de ser a l'escola- crida la mare mentre pentina a la germana petita de l'Arnau .

A fora fa sol, però ell té el gomet de les botes d'aigua i segueix descalç als peus del llit.

-Arnau, les esportives - li diu la mare – Espavila.

Ell fa que no amb el cap, a l'escola van escriure que avui havia de ploure.

-Vull les botes d'aigua.

-És tard i fa sol, vols afanyar-te!

Ell no es mou. El gomet se li ha enganxat entre els dits i les idees.

-No, no, no! Vull les botes.

En tres segons que semblen mil les coses es descontrolen. La mare crida, la menuda plora i l'Arnau es tira pel terra picant de peus demanant les botes una i altra vegada.

Les nou i deu i ara hi ha tempesta dins de casa.

Avui arribaran tard a escola i ja no importarà si plou o fa sol. L'Arnau calçarà les botes cofoi i la mare es preguntarà, un cop més, la importància de la baralla estèril que els ha portat al límit a tots.

Avui plourà en el seu cap i en el seu cor, sense saber si ha fet bé de deixar-lo fer la seva quan la imposició coherent ha desfet, per uns moments, tots els seus esquemes de mare.

Per un gomet, per unes botes.

Mireia Marés

El BlogVeure'n més

Cercador

Historial