"El gomet"", un relat curt de Mireia Marés"

El gomet

A l'escola treballen el temps. Tenen gomets amb forma de sol, núvols i botes d'aigua a P3 i mapes meteorològics a sisè.

A l'Arnau els gomets li encanten i, quan pot, es cola a les aules dels grans i els enganxa en els mapes.

-En deu minuts hem de ser a l'escola- crida la mare mentre pentina a la germana petita de l'Arnau .

A fora fa sol, però ell té el gomet de les botes d'aigua i segueix descalç als peus del llit.

-Arnau, les esportives - li diu la mare – Espavila.

Ell fa que no amb el cap, a l'escola van escriure que avui havia de ploure.

-Vull les botes d'aigua.

-És tard i fa sol, vols afanyar-te!

Ell no es mou. El gomet se li ha enganxat entre els dits i les idees.

-No, no, no! Vull les botes.

En tres segons que semblen mil les coses es descontrolen. La mare crida, la menuda plora i l'Arnau es tira pel terra picant de peus demanant les botes una i altra vegada.

Les nou i deu i ara hi ha tempesta dins de casa.

Avui arribaran tard a escola i ja no importarà si plou o fa sol. L'Arnau calçarà les botes cofoi i la mare es preguntarà, un cop més, la importància de la baralla estèril que els ha portat al límit a tots.

Avui plourà en el seu cap i en el seu cor, sense saber si ha fet bé de deixar-lo fer la seva quan la imposició coherent ha desfet, per uns moments, tots els seus esquemes de mare.

Per un gomet, per unes botes.

Mireia Marés