Servei d'educació
Ajuntament de Banyoles
Servei d'educació - Ajuntament de Banyoles

Alter ego, un relat de Mireia Marés

 

Apaga el mòbil i deixa la mirada perduda.
- Tot bé, Júlia? -li faig jo des de la cuina.
- La Maria, que no em deixa respirar, m'ofega, em persegueix, apareix quan menys ho espero, m'accelera el cor, ... l'odio.
- Ostres, feia dies que no venia...

No hi ha resposta.

La veig de lluny, tota la roba li penja i li cau com una saca per damunt d'uns ossos massa marcats que resguarden una ment cansada de barallar-se amb sí mateixa.

Aprofita el badar de la finestra per mirar-se i agafar aire.
- Aniràs a classe avui?
- No mama, no veus que la Maria no em deixa?
- Va dona, un cop allà segur que tot anirà millor del que esperes.
- Tu què saps, eh? No coneixes a la Maria, quan hi és... quan hi és no em deixa fer res.
- Digues què vols que faci...

No contesta. Mai contesta quan hi ha la Maria, és com un mur enorme que ha aixecat entre nosaltres.
- Júlia...

La sento córrer cap al lavabo, vomita, ho fa molt quan està nerviosa, quan sembla que li falta l'aire, Aquests últims mesos ha vomitat moltíssim. També s'ha aprimat -els nervis són molt traïdors- em dic a mi mateixa i m'ajusto, espantada, la vena que em cobreix els ulls.

El confinament li ha passat factura, es va tancar a casa riallera i xerraire i ara amb prou feines explica res i només plora.

- Fa calor, no trobes?
- No mama, no tinc calor i no insisteixis perquè no em trauré la dessuadora.

S'arremanga una mica les mànigues, la veig que dubta i no sé si intervenir, però em veu de reüll i dissimula.

La Maria. Altre cop la Maria. Sempre la Maria.

M'apropo a la sala, el sol pica de valent, el juny ja treu el nas, la Júlia segueix amb la mirada fixa a la pantalla del mòbil, mentre intenta lligar-se els cabells que li venen a la cara, el gest li delata els braços fins el colze, té unes ferides a l'avantbraç que no havia vist mai -es deu haver rascat amb la porta- penso, però sé que no.

- Què vols? -diu sense ni mirar-me.
- Vols que en parlem? -li dic jo, passant-li la mà per les ferides.
Se les tapa a correcuita i m'aparta. Es posa la mà al pit i marxa. El cop sec de la porta em deixa altre cop fora, no sé acompanyar-la, no sé donar resposta a aquest crit d'auxili que em deixa sorda i sento, un dia més, com s'esmuny entre els silencis.

Maria, aquest alter ego que sembla que ha anat agafant força i gairebé no deixa espai a la Júlia. Vam subestimar-la quan va arribar i ara no sabem com fer-la fora.

Autora: Mireia Marés

Valoració

Comentaris

Encara no hi ha comentaris, sigues el primer en comentar aquest article!

Fes un comentari

Nom (obligatori)

Correu electrònic (obligatori)

Imatge CAPTCHA
Entreu el codi de seguretat:

Cliqueu per obrir el Glossari de sigles

 

 

Tràmits Educació

Documents
 Titol 
Calendari escolar 2021-2022Descarrega
CARTA DE CIUTATS EDUCADORESDescarrega
Infografia protocol COVID - Què fer?Descarrega
PLÀNOL ZONIFICACIÓ 2017Descarrega
Preguntes freqüents sobre el Pla d'Escolarització ExtensivaDescarrega