Servei d'educació
Ajuntament de Banyoles
Servei d'educació - Ajuntament de Banyoles

Articles de 'cohesió'


El passat dimarts vàrem tenir l’oportunitat de compartir una jornada de treball amb Fernando Fantova, en el marc del II Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2020-2024. La Jornada Banyoles 2030: les persones i el seu benestar, organitzada per la regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament de Banyoles,

Fantova ens va reptar a evolucionar professionalment i també en coneixement, fent especial incidència en quatre conceptes clau: entramat de serveis professionals de benestar. Des de la proximitat, que ens facilita el contacte directe amb la ciutadania, hem d’entendre cada un dels serveis professionals que oferim com un dret universal, és a dir, com una part dins d’un entramat social format per molts altres serveis (salut, serveis socials, educació, esports, habitatge, ocupació, cultura, etc.).

Podeu llegir les idees principals que Fernando Fantova extreu d’aquesta conferència al post Entramados de servicios profesionales de bienestar: la pelea” , publicat al seu blog personal.


En el marc del II Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya 2020-2024, l’Ajuntament de Banyoles organitza una jornada de treball per encarar els reptes de futur en l’àmbit de l’atenció a les persones i com donar-hi resposta.

La sessió comptarà amb la presència de Fernando Fantova, expert en polítiques socials i serveis socials. “Reptes de futur de l’atenció a les persones: serveis socials, comunitat, polítiques integrades” és el tema de la conferència que ocuparà bona part de la jornada. Després, hi haurà una dinàmica de treball.

Dimarts 21 de setembre, a les 9 del matí a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles. La jornada finalitzarà a les 2 del migdia.

Programa de la jornada.

Us animem a participar-hi!


Aquest passat dilluns, 13 de setembre, ha començat un nou curs escolar. L’inici de curs és un moment clau d’incorporació de nou alumnat als centres educatius. Es tracta de famílies que han anat arribant al municipi al llarg dels mesos d’estiu, que venen a viure a la nostra ciutat i que formaran part de l’entramat de la comunitat educativa, augmentant-la i enriquint-la. Aquest estiu hem rebut més de 30 sol·licituds de plaça escolar, repartides entre educació infantil, primària i secundària obligatòria.

En el marc del Pla d’Escolarització Extensiva, a la ciutat de Banyoles i des dels inicis del Pla fa més de vint anys, una de les mesures que despleguem és un model orientat a reforçar la tasca d’acollida i orientació a totes les famílies que arriben al municipi i que sol·liciten plaça escolar pels seus infants. El model d’acollida consisteix en centralitzar totes les sol·licituds, tant fora de termini (durant l’estiu i fins a l’inici del curs escolar) com de matrícula viva (durant el curs escolar), a l’OME – Oficina Municipal d’Escolarització. Seguidament, es programa una entrevista amb una professional de l’Equip d’Atenció Psicopedagògica del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

                    

Aquesta entrevista esdevé un requisit indispensable abans de l’assignació. El fet de realitzar les entrevistes dins l’Ajuntament, a l’OME, facilita la ubicació de les famílies i els tràmits que han de fer quan arriben al municipi, com pot ser l’empadronament i la sol·licitud de plaça escolar. D’altra banda, l’entrevista té un doble objectiu: conèixer l’infant, la detecció de possibles necessitats educatives i l’orientació a la família en el procés d’escolarització fora de termini. La informació prèvia recollida durant l’entrevista facilita la tasca d’assignació a la comissió de garanties d’admissió, que es farà d’acord amb els criteris acordats garantint l’escolarització equilibrada.

L’informe del Síndic de Greuges “El paper dels ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar” (2021) estableix com un dels cinc nivells d’intervenció dels ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar “La detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques” i fa incidència en la importància dels sistemes d’informació municipal com un dels àmbits claus dels ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar (Síndic,2021:15), així com el paper de les OME amb relació a l’accés a la informació i acompanyament a les famílies (Síndic,2021:16). En el nostre cas, hem apostat per un model combinat OME (administració local) i EAP (administració educativa.)

En aquest sentit, un cop més cal remarcar la importància de la filosofia de treball en xarxa que recull el Pla d’Escolarització Extensiva i de les mesures que se’n deriven. Un benefici a curt i llarg termini per a la cohesió social i la convivència a la nostra ciutat.


El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Banyoles i Porqueres durant el curs passat van signat l’impuls del Pla de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE) per reforçar el Pla Educatiu d’Entorn.

El Pla Educatiu d’Entorn Banyoles – Porqueres es va iniciar l’any 2005 amb la signatura d’un conveni a tres bandes amb els dos ajuntaments i la Generalitat de Catalunya. El Pla d’Entorn va néixer com a resposta al treball en xarxa existent a través del Pla d’Escolarització Extensiva i a les necessitats que plantejava l’acció educativa al voltant d’infants i joves del territori. El Pla d’Entorn tenia com a finalitat vincular el dins i el fora de l’escola, coordinar i impulsar accions educatives en els diferents àmbits de la vida dels infants i els joves.

Una de les accions del Pla Educatiu d’Entorn que han donat més fruit i han arrelat al territori són la Intervenció Socioeducativa als barris de Canaleta i Can Puig, iniciada l’any 2005 amb una important implicació de l’escola i l’Associació de Veïns de Canaleta que va portar l’any 2011 a l’adquisició d’un local per part de l’Ajuntament de Banyoles que actualment s’ha convertit en un dels Socioeducatius, coordinat per Serveis Socials.

També ha arrelat fortament al territori l’acció que el Pla Educatiu d’Entorn va iniciar amb el nom de Casals lingüístics i que va anar transformant en un model de lleure inclusiu, amb la participació de diferents activitats d’estiu, i que des de fa uns anys s’ha concretat amb el programa Lleure per a Tothom, que promou la igualtat d’oportunitats en l’accés a les activitats de lleure d’estiu.

El Pla Educatiu d’Entorn va estar en ple funcionament fins l’any 2010-2011. A partir d’aquest moment l’Ajuntament de Banyoles va prescindir de la figura de coordinació tècnica i posteriorment la Generalitat va disminuir significativament l’aportació de recursos econòmics. Amb aquest context el Pla Educatiu d’Entorn va veure disminuïda la seva capacitat d’acció i fins aquest curs ha anat mantenint com ha pogut les diferents accions que en formen part.

A partir del curs 2020-2021 el Departament d’Educació dona un nou impuls als Plans Educatius d’Entorn amb la implementació dels Programes de Millora de les Oportunitats Educatives (PMOE). Aquest programa ha aportat al territori una dotació de més de 60.000€ que es destinen principalment a la contractació d’un tècnic per a la dinamització del Pla d’Entorn, mesures per facilitar l’accés al lleure i per donar suport a l’estudi.

Anirem informant sobre com es desenvolupa al territori.

 

Més informació:

https://educacio.banyoles.cat/inici/id/8411/pla-educatiu-dentorn-banyoles-porqueres-treballem-per-la-cohesio-social-des-del-2004

http://xtec.gencat.cat/ca/comunitat/entorn_pee/

https://educacio.gencat.cat/ca/departament/linies-estrategiques/pla-millora-oportunitats-educatives/


La societat, en el decurs de la història, sha preocupat per leducació dels individus que en formen part, sabent que estava construint el seu futur. Tot sistema educatiu té una funció essencial en la vida de les persones: donar una formació plena que els ajudi a configurar una identitat pròpia dins duna societat plural i valorar per damunt de tot els drets fonamentals, com són la llibertat, la tolerància o la solidaritat.

En aquest sentit, els estudis musicals no shan de concebre només com una formació, sinó com una educació. No hi ha persones formades musicalment si no estan educades musicalment.

En altres moments històrics de la humanitat, la música havia estat una de les poques matèries centrals en l’educació de les persones, però en aquests moments els sistemes educatius centren l’educació dels nostres infants en assignatures molt més instrumentals, relegant l’educació artística a espais poc importants. Aquesta realitat desplaça l’educació musical a ensenyaments extraescolars, el que representa que no tota la societat hi té accés, fet que comporta desigualtats i desequilibris.

Escola Municipal de Música de Banyoles.
https://ateneu.banyoles.cat/ateneu-cmem/ateneu-cmem/

Durant aquests darrers mesos tots hem pogut comprovar en primera persona la importància que té a les nostres vides la cultura i l’oci que se’n deriva. S’ha fet palès que la música, el teatre i altres manifestacions culturals són imprescindibles per tal de poder tenir una vida rica i plena. Les persones som, essencialment, éssers culturals i per tant l’educació artística com la música hauria de ser universal i el més extensa possible.

Totes les persones tenim relació amb la música, des de ben petits que sentim les primeres cançons de bressol, passant per totes les etapes de la vida, podríem posar infinitat d’exemples on la música marca un moment i un lloc important per a tots nosaltres.

L’educació musical ha d’estar plantejada com una realitat en diferents àmbits: shan de poder formar afeccionats i sha de despertar linterès professional dels alumnes que, en un moment posterior, puguin passar a realitzar un ensenyament superior. Hem de formar futurs músics i alhora formar al públic que tindran aquests músics.

Tocar un instrument o cantar és una de les activitats més completes i enriquidores que pot fer una persona. Estudis i investigacions descriuen els beneficis que produeix a les persones el fet destudiar música; és una activitat complexa i exigent que aporta plaer intel·lectual i que toca el cor.

En definitiva, la música ens fa més humans i més complets i és primordial apropar-s’hi i gaudir-la, ja què fa créixer les nostres capacitats i ens aporta felicitat.

Sam Atencia
Escola Municipal de Música de Banyoles



Inicis

El mes de març de l’any 2004, l’Ajuntament de Banyoles signa un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per a la implantació d’un pla pilot d’intervenció en matèria de llengua, interculturalitat i cohesió social, en el qual s’implica també la ciutat de Porqueres: neix el Pla Educatiu d’Entorn Banyoles-Porqueres-PEEBP.

El desplegament del PEEBP es concreta, en els seus inicis, en diverses accions: complementa el Pla d’Escolarització Extensiva, que s’inicia el 1998; posa en funcionament tallers de suport a l’estudi, tallers per a mares i ajuts per a material escolar; i projecta noves accions a desenvolupar, que es concreten en casals lingüístics i tallers intensius de llengua, a proposta del Departament d’Educació, el Servei d’intervenció educativa-SIE, a proposta d’entitats, i altres projectes proposats en el marc de la Comissió Local Representativa com la Unitat d’Escolarització Compartida-UEC (que es posa en funcionament l’any 2006), projectes d’esports i salut i un projecte de dinamitzadors de barris.

Consolidació

A partir d’aquí, el PEEBP es consolida com un projecte de ciutat, amb una estructura organitzativa estable, a l’hora que va creixent en línies d’actuació. El curs 2008-2009 ja es treballa a partir de 8 blocs d’actuació: sensibilització i formació, optimització de l’escolarització, acollida a les famílies, activitats complementàries i de vacances incentivació escolar, resposta a les demandes socials, acompanyament acadèmic i professional i espais de trobada i convivència. Aquests blocs es desenvolupen amb diverses accions com el Projecte Rossinyol, el Pla Català d’Esport a l’escola, casals lingüístics, tallers d’estudi assistit, tallers de llengua catalana per a mares a totes les escoles, serveis socioeducatius als barris, servei d’integració escolar, patis oberts, tallers de lectura i xarxa de biblioteques, tallers de monitors i xerrades i formació per a pares, mares, alumnes i professorat, entre moltes altres.

Tot i els bons resultats i la bona valoració del pla d’entorn per part de la comunitat educativa i de les administracions públiques que el gestionen, a partir del curs 2010-2011 el PEEBP va perdent recursos i finançament per part de les administracions, la qual cosa va en detriment de la seva capacitat de gestió. El compromís i la voluntat de l’Ajuntament de Banyoles és continuar desenvolupant el PEEBP al territori, però la manca de recursos econòmics comporta una reducció dràstica de les accions a realitzar així com la pèrdua del personal tècnic que coordina el pla.

 

Un nou impuls: els Plans educatius d’entorn 0-20

L’any 2020 el Departament d’Educació posa en marxa el que anomena Pla de Millora d’Oportunitats Educatives, entre les mesures adoptades per pal·liar els efectes desfavorables de la Covid-19. A través d’aquest pla el Departament d’Educació aprova i aplica diverses mesures adreçades a la totalitat dels centres educatius i a la totalitat de l’alumnat, reforçant els plans educatius d’Entorn.

El Departament d’Educació, doncs, aposta per donar un nou impuls als plans d’entorn, amb l’objectiu d’iniciar (en aquells municipis que no han tingut pla d’entorn), potenciar i continuar les actuacions que els municipis han estat mantenint amb recursos propis. Els Plans educatius d’entorn s’han consolidat com un instrument de transformació cultural, s’han anat reajustant als nous reptes i als canvis en el context social. En aquest moment, el Departament constata la necessitat d’avançar cap a un nou model educatiu i aprofundir en alguns dels conceptes bàsics a partir dels quals es van iniciar els plans d’entorn. Posa la força en la corresponsabilització educativa, en l’objectiu d’atendre infants i joves en la franja de 0 a 20 anys i en la importància del territori i de la xarxa. I obre de nou la via del finançament.

En el marc d’aquest impuls, des del Pla Educatiu d’Entorn Banyoles-Porqueres engeguem noves mesures d’actuació, que es concretaran en la posada en marxa d’un pla pilot experimental en forma d’aula d’estudi a les escoles; la contractació d’una persona amb funcions tècniques i de dinamització del pla; i mesures per afavorir l’accés a activitats d’educació no formal, que anirem desplegant al llarg de l’estiu i el proper curs.

A part d’aquestes noves mesures, el PEEBP continua amb les accions que des del principi s’han portat a terme i s’han pogut anar mantenint al llarg d’aquests anys, i centra el focus d’atenció en el desenvolupament integral dels infants i joves més enllà de l’escolarització i al llarg de tota la vida.

Més informació:

Els Plans educatius d’entorn (Xarxa XTEC, Generalitat de Catalunya)

Els Plans educatius d’entorn 0-20 (Ivàlua, Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques)


Les escoles del Pla educatiu d’entorn ofereixen una Aula d’Estudi als infants i les famílies. L’Aula d’Estudi té la finalitat d’oferir als infants de l’escola un espai amb ambient d’estudi on podran fer les tasques escolars, estudiar, consultar dubtes, tindran llibres a l’abast i recursos per a millorar les seves habilitats d’estudi.

Els infants hi trobaran un ambient tranquil de treball i una persona que els acollirà i procurarà que cadascú desenvolupi allò que més li convé: organitzar l’agenda, fer deures o tasques escolars, repassar conceptes, conèixer tècniques d’estudi, aprendre a fer resums, llegir, millorar la comprensió lectora, etc.

Es tracta d’un servei gratuït, obert, on tots els nens i les nenes estan convidats a participar i a treure’n el màxim profit, que cada escola adreça a uns determinats cursos.

Aula d'estudi de la Biblioteca de Banyoles. Font: https://www.plaestanyjove.cat/


És una evidència científica que el desenvolupament de les persones en la seva primera etapa vital és molt important pel desplegament de les seves capacitats al llarg de la vida, com demostra la neurociència. També és una evidència científica que aquest fet pren encara més rellevància quan parlem d’infants que viuen en situacions de vulnerabilitat.

Per tant, des de l’administració local és un objectiu el de fomentar polítiques educatives que sensibilitzin i incentivin les famílies a participar de l’educació que ofereix l’escola bressol: crear i mantenir places d’escola bressol, apostar per un model de qualitat, fer-ne difusió i sensibilitzar les famílies dels beneficis de l’educació en aquesta etapa, entre altres.

Alhora ha de ser un objectiu de l’administració local el fet de promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’escola bressol, impulsant polítiques sobre les quotes, ja que és la principal barrera que impedeix que una part de la població pugui gaudir dels beneficis d’aquesta educació. Una política educativa d’aquestes característiques, a més d’afavorir la igualtat d’oportunitats, és una clara inversió per avançar vers una determinada societat, més capaç, més competent, més cohesionada i econòmicament més eficaç.

Escola Bressol Municipal La Balca. Banyoles

Experts com Xavier Martínez Celorrio, sociòleg expert en polítiques de cohesió social i de capital humà, afirmen que l’escola bressol és especialment important “perquè equilibra les habilitats d’aprenentatge i les oportunitats dels infants que provenen de llars en ambients desafavorits, que no tenen accés al capital cultural suficient com per a estimular-los cognitiva, lingüística i expressivament”. Aquests beneficis que n’obtenen els infants que es troben en situació de major vulnerabilitat és de cabdal importància per a la cohesió de la societat, i alhora representarà un benefici per la societat amb forma de menor despesa en atur i altres formes de compensació de fragilitats i desigualtats.

James J. Heckman, Premi Nobel d’Economia l’any 2000, és especialista en economia de la salut, l’educació i la família i en els seus estudis més recents posa de manifest el paper econòmic pel conjunt de la societat d’una bona educació durant les etapes inicials de l’educació infantil. Afirma que la inversió pública en una educació de qualitat en la primera infància és la que té més capacitat redistributiva, amb un retorn social d’entre un 7% i un 10%. Aquesta inversió inicial promou una eficàcia econòmica i al mateix temps redueix la desigualtat.

El llibre Too many children left behind (2018), en un estudi exhaustiu dels patrons de desigualtat de quatre països, demostra clarament que l’impuls de polítiques socials i educatives poden ajudar a igualar les oportunitats dels infants i joves i, per tant, contribuir a dibuixar una societat menys desigual amb tot el que això representa per la convivència i el desenvolupament de la comunitat. Assegura que el 60% de les diferències cognitives dels joves de 18 anys ja hi són presents quan tenien 5 anys i les desigualtats viscudes en aquests primers anys de vida han estat determinants pel seu desenvolupament futur.

Escola Bressol Municipal La Balca. Banyoles.

 

La importància de les polítiques locals en el primer cicle de l’educació infantil

En aquest mateix sentit es manifesta el Síndic de Greuges en el seu últim informe El paper dels ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar:

“l’escolarització primerenca redueix les diferències de partida entre infants, proporciona les eines i els aprenentatges per a un major èxit educatiu (major estímul cognitiu, coneixement de la llengua, adquisició d’habilitats i rutines, etc.) i, consegüentment, incrementa les oportunitats educatives, especialment de l’alumnat d’entorns familiars més vulnerables” (2021:64).

Segons l’informe, l’escola bressol és el principal (o únic) instrument de què disposa la política municipal per a respondre a “una multiplicitat de necessitats durant la primera infància” (2021:65), i a partir de l’estudi de necessitats fa una sèrie de propostes d’actuació clau que es concreten en:

  • Incrementar la participació dels infants socialment desfavorits, principalment amb augment d’oferta pública, però també amb un millor aprofitament i accessibilitat de l’oferta existent.
  • Prioritzar l’accés dels infants socialment desfavorits, establint criteris de priorització de renda i amb la reserva de places.
  • Suprimir barreres d’accés mitjançant un pla de beques o un sistema de tarifació social.
  • Establir un pla de comunicació que permeti a les famílies tenir coneixement dels beneficis de l’escolarització primerenca, així com el funcionament intern i els objectius educatius.

 

Així, doncs, en conclusió, és d’allò més important i urgent invertir en l’etapa 0-3 anys com a família i com a administració, tant des de la perspectiva de millora en el desenvolupament de la persona al llarg de la vida i de la societat en el seu conjunt, com des de la perspectiva econòmica.

Servei d’Educació
Ajuntament de Banyoles

Enllaços i bibliografia.

https://diarieducacio.cat/educaciolocal/2021/02/14/xavier-martinez-celorrio-leducacio-infantil-es-el-major-actor-igualador-que-tenim/

https://www.diba.cat/documents/94105123/345092107/IC-Inversio03.pdf/b27dc790-2854-a674-a86d-0313c42a820b?t=1614942284904

https://www.uab.cat/web?cid=1096481466568&pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar&param1=1302242497716

http://www.unesco.org/new/es/media-services/single-view/news/interview_with_professor_james_heckman_noted_scholar_and_no/

Síndic de Greuges. Informe sobre la igualtat d’oportunitats a l’educació infantil (0-3 anys), Barcelona, juliol 2015
http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3904/Informe%20escolaritzacio%200_3%20anys_OK.pdf

Síndic de Greuges. El paper dels ajuntament en la lluita contra la segregació escolar, Barcelona, març 2021
https://www.sindic.cat/site/unitFiles/7675/El%20paper%20escoles%20i%20segregacio%20escolar_2021_cat_ok.pdf

Diversos autors. Fundació Bofill. Dossiers.
https://fundaciobofill.cat/noves-politiques-de-petita-infancia-0


El projecte Empowering for inclusion (E4I) ha estat seleccionat per la Comissió Europea com un dels projectes beneficiaris de la convocatòria Rights, Equality and Citizenship. La iniciativa té per objectiu treballar amb el col·lectiu juvenil per eradicar el racisme, la xenofòbia i altres formes de discriminació i, en particular, la islamofòbia i l’antigitanisme.

El projecte E4I tindrà una durada de dos anys en el seu conjunt, 2021 i 2022, i s’articula en el marc dels equipaments cívics competència del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Hi col·laboren com a socis de gestió diverses fundacions i associacions relacionades amb la transformació social i la lluita contra el racisme i la discriminació.

L’objectiu principal del projecte és evitar les situacions de discriminació i fomentar la cohesió social a través de la dinamització dels joves com a elements actius del canvi social i la interconnexió entre diferents agents i col·lectius de la comunitat. La metodologia gira al voltant de tres eixos d’intervenció: protagonisme transformador, enfocament comunitari i aprenentatge constructiu. Consta de tres agents motors que són clau i imprescindibles per al bon desenvolupament del projecte: l’equip territorial, l’institut d’intervenció i el jovent.

Per a formar els equips territorials es contractaran professionals amb la funció de  tècnics en formació comunitària juvenil, que estaran vinculats a un institut i a un equipament cívic. Al municipi de Banyoles, els instituts de secundària que participen en el projecte són l’institut Josep Brugulat (com a agent d’intervenció) i l’institut Pla de l’Estany (com a agent de control). Les persones contractades com a tècniques acompanyaran els joves participants en la detecció dels problemes del seu entorn i en el disseny i la implementació d’accions per generar canvis. D’aquesta manera, es pretén enfortir el sentiment de pertinença a la comunitat i alhora apoderar el jovent com a agent protagonista en la lluita contra la discriminació i com a motor de canvis socials profunds.

Pàgina 1 de 2Primera   Anterior   [1]  2  Següent   Última   

Cliqueu per obrir el Glossari de sigles

 

 

Documents
 Titol 
Calendari escolar 2021-2022Descarrega
CARTA DE CIUTATS EDUCADORESDescarrega
Infografia protocol COVID - Què fer?Descarrega
PLÀNOL ZONIFICACIÓ 2017Descarrega
Preguntes freqüents sobre el Pla d'Escolarització ExtensivaDescarrega